7th ECREA Radio and Sound Conference

Ecosistemes de ràdio i so a l'era de les plataformes

Barcelona, 6 al 8 de setembre de 2023

Inici

La conferència de la Secció de Ràdio i So (RSS) de l’Associació Europea de Comunicació i Recerca (ECREA) ha estat acollida per l’Observatori de la Ràdio de Catalunya (GRISS-UAB) i el Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la Universitat Autònoma de Barcelona del 6 al 8 de setembre de 2023. El tema d’aquesta edició ha estat el dels Ecosistemes de ràdio i so a l’era de les plataformes. La seu de les Jornades ha estat la Casa de la Convalescència, un edifici emblemàtic de l’arquitectura modernista situat al centre de Barcelona.

Ponents principals

Contribució destacada a la ràdio
i Premi d'Estudis Sonors

Reconeixement al professor Peter Lewis (Regne Unit)

Ponents principals

Ple Inaugural
Ràdio: de la telegrafia sense fil a la intel·ligència artificial
6 de setembre, 9:30 h

Dra. Rosa Franquet

Universitat Autònoma de Barcelona
Catedràtica de Comunicació Audiovisual i Publicitat

La carrera acadèmica s’articula al voltant de la recerca en àrees emergents del periodisme i la comunicació audiovisual. Des de finals dels 80 i principis dels 90 del segle passat, s’ha centrat a investigar la història de la radiodifusió i els continguts multimèdia en nous formats. Àmbits en els quals obté finançament com a responsable nacional en un projecte europeu UE/IDATE “Frequency band forum DAB in Europe” l’any 1992 o com a investigadora responsable d’investigacions als EUA, Anglaterra o Austràlia. D’altra banda, obté finançament per a la formació de professionals en sectors TIC punters, com el Fons Social Europeu, el Programa Media o el Projecte H2020 Pace-Net Plus. (Xarxa Pacífic-Europa per a la Ciència, la Tecnologia i la Innovació) com a expert nacional.

És catedràtica de Comunicació Audiovisual i Publicitat a la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del GRISS-UAB (Grup de Recerca en Imatge So i Síntesi) i Directora de Projectes des de la seva fundació. El GRISS va ser reconegut com a grup d’excel·lència per la Generalitat de Catalunya l’any 1994.

És presidenta de l’Associació Espanyola de Recerca en Comunicació (AE-IC) i investigadora en diversos projectes competitius de l’Institut de la Dona, del Ministeri d’Economia i Competitivitat; Ministeri de Ciència i Innovació; Ministeri d’Educació i Ciència; Ministeri d’Educació entre d’altres.

L’any 2004 va rebre el XVI premi de recerca del Consell de l’Audiovisual de Catalunya.

L’any 2022 rep el reconeixement acadèmic a la seva trajectòria del Grup de Recerca Tecmerin de la Universitat Carlos III de Madrid.

En la seva llarga trajectòria, ha dirigit nombroses tesis doctorals i ha publicat nombrosos articles i llibres.

Sessió plenària I
Artivisme outh-to-South, diàleg i escolta a l’era de les plataformes
6 de setembre, 14 h

Andrea Medrado

Dra. Andrea Medrado

Universitat de Westminster
Professor titular

La Dra. Andrea Medrado és professora titular de l’Escola de Mitjans i Comunicació i de l’Institut de Recerca en Comunicació i Mitjans (CAMRI) de la Universitat de Westminster a Londres. És co-vicepresidenta de l’Associació Internacional de Recerca en Mitjans i Comunicació, IAMCR. Andrea és actualment la investigadora principal del projecte “AI for Social Good?” i un coinvestigador del projecte “Els fonaments socials de la criptografia”. El seu llibre “Media Activism, Artivism and the Fight Against Marginalization in the Global South”, en coautora amb Isabella Rega, va ser publicat per Routledge el maig de 2023.

Sessió plenària II
Les plataformes digitals en l’àmbit de la cultura: el cas dels serveis de reproducció en temps real de música i àudio
7 de setembre, 10.30 h

David Hesmondhalhg

Dr. David Hesmondhalgh

Universitat de Leeds
Catedràtic de Mitjans de Comunicació, Música i Cultura

David Hesmondhalgh és catedràtic de Mitjans, Música i Cultura a l’Escola de Mitjans i Comunicació de la Universitat de Leeds. És autor de The Cultural Industries (4a edició, 2019); Culture, Economy and Politics: The Case of New Labor (2015, coescrita amb Kate Oakley, David Lee i Melissa Nisbett); Per què importa la música (2013); Creative Labour: Media Work in Three Cultural Industries (2011, coescrita amb Sarah Baker) i un important informe d’extensió de llibres per a l’Oficina de propietat intel·lectual del govern del Regne Unit sobre els guanys dels creadors musicals a l’era digital (2021, coescrita amb Richard Osborne, Hyojung Sun i Kenny Barr). Del 2021 al 2026, és investigador principal d’un projecte de recerca de cinc anys, finançat per una beca de recerca avançada del Consell Europeu de Recerca, sobre la cultura musical a l’era del streaming.

Sessió plenària III
La plataforma i la dualitat emergent del podcasting
7 de setembre, 14 h

John Sullivan

Dr. John Sullivan

Muhlenberg College
Catedràtic de Mitjans i Comunicació

John L. Sullivan és catedràtic de mitjans i comunicació al Muhlenberg College d’Allentown, PA, EUA. La seva recerca explora els vincles entre les indústries dels mitjans i els sistemes de poder social i econòmic. Recentment ha completat un estudi a llarg termini sobre la producció de podcasts als Estats Units, centrat en els processos de formalització i monetització de la mà d’obra amateur i semiprofessional (o “Pro-Am”), que es publicarà en un proper llibre titulat Podcasting. en una era de plataforma (Bloomsbury Academic, 2023). Les seves publicacions recents inclouen Media Audiences, 2a edició (Sage, 2019), un text de grau que explora el panorama teòric dels estudis sobre l’audiència, i “The Platforms of Podcasting: Past and Present” (Social Media + Society, 2019). És membre fundador del Podacademics Group, una col·lecció d’estudiosos d’arreu del món que estudien podcasting i cultures podcast.

El tema

L’auge de les plataformes digitals ha transformat el panorama mediàtic i els ecosistemes de ràdio i so no han estat immunes a aquests canvis. La producció, distribució, consum i monetització de continguts d’àudio a través de plataformes digitals s’han convertit en un element clau en aquest nou escenari digital que afecta les indústries culturals actuals. Mitjans tradicionals com la ràdio o les gravacions sonores en suport físic, així com els serveis de música en streaming, els catàlegs d’audiollibres o els podcasts, entre d’altres, estan immersos en aquestes noves lògiques disruptives que estan transformant la manera de produir continguts sonors en aquesta època dominada per les plataformes. I tot això també comporta canvis profunds en la seva interacció amb el seu públic i els papers que volen jugar en el paisatge sonor actual. Un públic connectat, però cada cop més fragmentat, amb els oients que consumeixen contingut en múltiples plataformes i dispositius.

Els hàbits de consum de so han estat la pedra angular de la transformació de l’ecosistema sonor en l’última dècada. Un factor clau ha estat l’evolució en l’ús de l’smartphone, que ha passat de ser una mera eina de comunicació a convertir-se en un espai personal des del qual gestionar bona part de la vida digital dels usuaris i, per tant, també gestionar el seu entreteniment. A més, el telèfon intel·ligent ha combinat la mobilitat i l’escolta íntima de l’antic transistor de ràdio amb l’elecció infinita de les plataformes d’Internet. Això ha facilitat l’aparició de contingut d’àudio que explota les característiques d’escolta binaural per crear experiències sonores immersives i fins i tot experimentar amb la interactivitat. Aquest tipus d’accions destaca la calidesa i la intimitat de la comunicació sonora en qualsevol dels seus formats.

En la recerca de la fidelització dels usuaris, han proliferat plataformes que tenen com a principal oferta la música i el so, i que presenten aplicacions per facilitar l’accés a aquests continguts. L’interès per dominar aquest mercat, que per a les grans marques ja comença a ser rendible, s’ha convertit en una constant que ha propiciat l’ampliació de línies de negoci com, per exemple, la incorporació de podcasts als seus catàlegs.

Si les plataformes musicals i les tecnologies d’intercanvi d’arxius peer-to-peer van generar incertesa per a les emissores de ràdio musical i les discogràfiques en facilitar la localització, l’intercanvi i el consum de música en línia entre usuaris fora dels canals tradicionals, l’auge de les plataformes de so ha posat en escac la indústria de la ràdio. Si bé és cert que s’han creat sinergies entre la programació analògica estàtica i l’oferta en línia, nodrida en gran part de continguts de les ones, les emissores de ràdio comencen a produir podcasts natius com a estratègia per augmentar el valor de la seva marca en el nou entorn digital. Una acció que algunes emissores de ràdio estan desenvolupant com a part d’una visió més àmplia que es materialitza en l’ampliació del seu perímetre d’àudio digital, el conjunt de continguts, serveis i formes de contacte que tenen al seu abast els productors de ràdio per apropar els continguts sonors als seus. públics.

En aquests nous escenaris provocats per l’aparició de les plataformes digitals, l’arribada de la intel·ligència artificial i els algorismes d’aprenentatge automàtic tenen un paper important no només en les oportunitats i reptes que presenten als models tradicionals de producció, distribució i consum de ràdio i so, sinó també a les noves experiències d’àudio que es generen. Per als productors de ràdio i so, la IA els permet analitzar el comportament, les preferències, els hàbits de l’audiència i seleccionar continguts adaptats a les seves necessitats, oferint una experiència d’escolta més personalitzada alhora que automatitzen i optimitzen la producció, la programació i la publicitat de la ràdio. També els permet generar contingut nou i original.

No obstant això, l’adopció de plataformes digitals i IA als ecosistemes radiofònics i sonors també ha plantejat qüestions importants com el futur dels formats radiofònics tradicionals, el paper de la radiodifusió pública i l’impacte en la diversitat i pluralitat de veus, entre d’altres. En aquest context, la propera conferència RSS ECREA “Ecosistemes de ràdio i so a l’era de les plataformes” pretén oferir un fòrum perquè acadèmics, professionals i experts del sector reflexionin sobre els canvis i exploren els reptes i oportunitats que presenten.

Dates importants

DATA LÍMIT per a la presentació de resums:
30 d’ABRIL DE 2023 (21:00 hores, hora del mig de Greenwich)

TERMINI AMPLIAT:
20 de maig de 2023 (21:00 hores, hora del mig de Greenwich)

NOTIFICACIÓ d’acceptació:
30 de maig de 2023

INSCRIPCIÓ ANTICIPADA:
fins el 10 de juliol de 2023

DATES DE LA CONFERÈNCIA:
6-8 de SETEMBRE 2023

Número especial

RADIO JOURNAL: International Studies in Broadcast & Audio Media (Revista)

Convidarem els delegats de la Conferència a presentar les seves ponències completes com a molt tard el febrer de 2024 per ser seleccionats per a un número especial del Radio Journal: International Studies in Broadcast & Audio Media (Diari), editat per Intellect (www.intellectbooks.com/radio-journal-international-studies-in-broadcast-audio-media), que es publicarà al segon número de 2024.